Quan arriba l’hivern solem pensar a protegir la pell del rostre o de les mans del fred, però hi ha altres zones especialment sensibles que sovint passen desapercebudes: les mucoses. Llavis esquerdats, sequedat nasal, petites ferides o coïssor als ulls són molèsties molt habituals en aquesta època de l’any i, tot i que solen semblar menors, poden afectar notablement el nostre benestar diari.
El fred, el vent i, sobretot, l’ús continuat de la calefacció creen un ambient sec que altera la hidratació natural d’aquestes zones. A això s’hi afegeixen altres factors propis de l’hivern, com passar més temps en espais tancats, l’ús intensiu de pantalles o una menor ingesta d’aigua. El resultat és una sensació constant de tibantor, irritació o incomoditat que convé prevenir abans que es cronifiqui.
La pell dels llavis és molt més fina que la de la resta del cos i gairebé no té glàndules sebàcies, de manera que perd aigua amb facilitat. A l’hivern, el fred i el vent acceleren aquesta deshidratació, provocant esquerdes, descamació i fins i tot petites ferides doloroses.
Un error habitual és humitejar-los amb la llengua per alleujar la sequedat. Lluny d’ajudar, la saliva s’evapora ràpidament i empitjora la sensació de llavis esquerdats. La clau és la prevenció: utilitzar un bàlsam labial de manera regular, fins i tot quan encara no hi ha molèsties, i reaplicar-lo diverses vegades al dia, especialment abans de sortir a l’exterior. Convé triar fórmules que hidratin i reparin, evitant productes amb perfums o aromes intensos si els llavis estan sensibles.
La sequedat nasal és un altre problema freqüent a l’hivern, tant en persones refredades com en aquelles que passen moltes hores en ambients amb calefacció. Pot manifestar-se en forma de picor, sensació de tibantor, petites crostes o fins i tot sagnats nasals lleus.
Les mucoses del nas compleixen una funció essencial: humidificar i filtrar l’aire que respirem. Quan s’assequen, perden eficàcia i es tornen més vulnerables a irritacions i infeccions. Per cuidar-les, és recomanable mantenir una bona hidratació general i utilitzar solucions salines o esprais nasals hidratants que ajudin a mantenir la mucosa humida sense alterar la seva funció natural. En casos de sequedat intensa, existeixen pomades específiques que afavoreixen la reparació.
A l’hivern, els ulls també pateixen. L’aire sec, els canvis bruscos de temperatura en entrar i sortir d’espais tancats i l’ús prolongat de pantalles poden provocar sequedat ocular, enrogiment, sensació de sorra o fatiga visual.
Parpellejar menys quan mirem pantalles empitjora aquest problema, ja que es redueix la lubricació natural de l’ull. Per prevenir-ho, és important fer pauses visuals, parpellejar de manera conscient i, si cal, recórrer a llàgrimes artificials que ajudin a mantenir l’ull hidratat. Triar el tipus adequat depèn de la freqüència d’ús i de si es porten lents de contacte, una qüestió que convé consultar a la farmàcia.
Tenir cura de les mucoses a l’hivern no requereix grans canvis, sinó constància en petits hàbits: beure prou aigua, evitar ambients excessivament secs, utilitzar humidificadors si cal i protegir aquestes zones abans que apareguin les molèsties.
Des de Farmacia 25, podem assessorar sobre els productes més adequats per a cada cas i ajudar a prevenir problemes que, tot i ser habituals, no s’haurien de normalitzar. Perquè a l’hivern no només la pell necessita atenció: llavis, nas i ulls també agraeixen una cura extra.